1. |
Icària
02:54
|
|||
|
Com les fulles grises mortes,
volem en cercles marcats
en el fred humit d'hivern.
Joves sense patrimoni,
sense rumb voltant pel barri,
potser només era un somni
construir una realitat.
Joves sense patrimoni,
i un futur demolidor
i amb la sang bullint latent,
no patiu no callarem.
Quan la por ensenya els ullals
truc violent del capital,
de les cendres traiem forces
del no-res temeritat.
I serà una nit d'estiu,
convertirem en realitat,
les llavors de tot un somni
la tardor no arribarà.
Com veler dins la tempesta,
un mar de contradiccions,
hissarem ben bé les veles
compromís d'una il·lusió.
Travessant els vells carrers,
arrelant les tradicions,
transformant la sang en lluita
i la lluita en solució.
Promesa de primavera
un nou món a l'horitzó,
el coratge per bandera
fer del barri un lloc millor.
Sempre ha estat el sabater,
el qui ha anat més mal calçat,
orgull de classe i dignitat.
I serà una nit d'estiu,
convertirem en realitat,
les llavors de tot un somni
la tardor no arribarà.
|
||||
2. |
Ales
03:03
|
|||
|
Començo el dia, sense cap il·lusió
Una llum latent enmig de la foscor
Preguntant-me què cony faig,
qui és aquell que veig al mirall?
Ja no sento les cadenes,
fa molt temps que estic parat.
El destí em crida enfurismat als quatre vents
Però la realitat l’apunta i el dispara cada matinada.
Culpa de la societat
als setze anys vaig escollir el que em definiria com a ésser humà
I no puc seguir fingint, això no és viure és existir
és la gran hipocresia, aguanta’t però sigues feliç.
El destí em crida enfurismat per tots cantons
Però amb resignació segueixo les doctrines del status quo-
Ales per poder fugir d’aquí, (de tota merda)
Ales per combatre l’enemic (de la incertesa).
Ales de coratge i dignitat que deixen lliure
l’ànima oprimida de tants anys, per tornar viure
Per sort queda l’esperança, dels treballs de vocació
No entenc les seves paraules, no porto un collar de gos.
Si algun dia tinc coratge, per sortir de la presó
Estendré les ales fortes, rumb a Icària el vol.
Ales per poder fugir d’aquí, (de tota merda)
Ales per combatre l’enemic (de la incertesa).
Ales de coratge i dignitat que deixen lliure
L’anima oprimida de tants anys.
Ales per poder fugir d’aquí, (de tota merda)
Ales per combatre l’enemic (de la incertesa).
Ales de coratge i dignitat que deixen lliure
L’anima oprimida de tants anys, per tornar viure.
|
||||
3. |
Ícar caigut
03:37
|
|||
|
Sents que pots ser molt més
que tota la resta, per això no tens límits,
has de ser el primer.
I creus, que seràs el més gran,
però quan te n’adonis no hi podràs fer res,
ja serà massa tard.
Només estimes la riquesa, te la fotràs.
Vius perseguint aquest somni
o bé és que t’han menjat el cap?
banyar-te en un mar de pasta
i ser el puto amo allà dalt.
Però no has tingut en compte
que tot sols mai no podrem volar,
t’has enlairat massa,
les teves ales el sol les ha cremat
Tens la sensació
que trepitjant la gent que estimaves
ho aconseguiràs.
I t’has, t’has quedat sol,
aquella obsessió t’ha matat
i ara busques un tímid consol.
Només estimes la riquesa, te la fotràs.
Vius perseguint aquest somni
o bé és que t’han menjat el cap?
banyar-te en un mar de pasta
i ser el puto amo allà dalt.
Però no has tingut en compte
que tot sols mai no podrem volar,
t’has enlairat massa,
les teves ales el sol les ha cremat
El preu de la teva arrogància:
morir sol i amargat.
Vius perseguint aquest somni
o bé és que t’han menjat el cap?
banyar-te en un mar de pasta
i ser el puto amo allà dalt.
Però no has tingut en compte
que tot sols mai no podrem volar,
t’has enlairat massa,
les teves ales el sol les ha cremat
|
||||
4. |
57 Motius
03:11
|
|||
|
De petits, inconscients teixint l'aliança,
no ha estat fàcil, n'hem perdut molts pel camí.
No som els millors, tampoc en tenim ganes.
Som uns sants de dia, uns bojos per la nit.
Anem creixent i apereixen els primers problemes
Si em veus desfet no pateixis pas per mi,
crec que tinc la millor tropa al meu darrere,
per mi són germans, per tu potser és que només són amics
I em mou l'orgull,
de saber que quan us necessiti us tinc,
i aquell pacte, que des de petits complim.
I si algun dia,
em pregunten: com és que encara somrius?
els hi donaré cinquanta set motius.
Potser hi ha algú a dalt però no ens vol ni conèixer
i el dimoni ens visita pel matí.
I si les portes del cel un dia ens obren
que sigui per què a l'infern no ens han ofert cap llit.
I em mou l'orgull
de saber que quan us necessiti us tinc,
i aquell pacte, que des de petits cumplim
I si algun dia
em pregunten: com es que encara somrius?
els hi donaré 57 motius.
I de nit, amb el got sempre mig ple
pretenc esborrar el meu dubte:
no puc viure sense tu o només et trobo a faltar?
Són poemes, són cançons de la vida
el que escrivim cada nit, entre la nostra bogeria
saltem aquells murs, que absurdament ens van fer construir.
I em mou l'orgull
de saber que quan us necessiti us tinc,
i aquell pacte, de que seguirem units.
I si algun dia
em pregunten: com es que encara somrius?
els hi donaré 57 motius,
els hi donaré 57 motius.
|
||||
5. |
Edicions anteriors
04:28
|
|||
|
Vagant per la jungla d'asfalt, altra nit, surto amb colegues
Buscant un got on ofegar, tants records, de quan tu i jo erem
Les nits a casa teva,
Banyades en suor...
Quan hi ha monstres sota el llit,
només has de perdre la por a enfrontar-te a ells, i veus que són petits.
Llargues ombres al carrer, freda nit, rumb incert m'espera,
Negrita per poder calmar, aquell nen que ha crescut a empentes.
Festes de borratxera,
Vesprades de llençol...
Quan hi ha monstres sota el llit,
només has de perdre la por a enfrontar-te a ells, i veus que són petits.
Trencant tots els esquemes, fent llum a la foscor,
he trobat una caixa on hi guardo records de tu,
però plens de pols.
I espolsant aquell llibre, d’edicions anteriors,
hi ha un capitol que narra la historia dels dos,
somric, i el torno a lloc.
I quan la nit ja toca el fí, s'enreden els pensaments, si tu no hi ets;
El sol aixeca el cap entre els carrers, sense pressa però, ferm cap un nou dia.
I és que el tempo de la vida, té un sentit, una direcció, i no, no hi ha marxa enrere.
I és que el temps és impassible, no té fre, domina les teves pors, i no, cedeixis la partida.
Pensa que ja ha arribat l'hora de dormir. Que aquell malson que duus dins, demà serà la gasolina per seguir.
Trencant tots els esquemes, fent llum a la foscor,
he trobat una caixa on hi guardo records de tu,
però plens de pols.
I espolsant aquell llibre, d’edicions anteriors,
hi ha un capitol que narra la historia dels dos,
somric, i el torno a lloc.
|
||||
6. |
Com fer un hit
03:11
|
|||
|
Us van dir que els hi molava el vostre estil,
que teniu futur, que teniu potencial
molta energia, un directe explossiu
tenen la recepta, perquè el vostre nom s’escrigui amb lletres grans
El missatge s’haurà de canviar
si voleu entrar al mercat.
No importa qui sou ni què penseu,
Ara esteu sota els meus peus
Heu aprofitat el que en aquell moment venia,
un discurs repetitiu, buit i prefabricat.
Oferint més merda al panorama
per conquerir cervells destruits
Ara oblideu qui vareu ser abans,
per 4 pavos canvieu de costat
que se n’ha fet del que vau predicar?
S’ho ha endut el vent, junt amb la vostra certesa i la vostra dignitat.
Si voleu tornar a dir veritats,
Ja no ens vingueu a buscar.
Com bons súbdits podeu anar a llepar
el cul del qui us va enredar.
Heu aprofitat el que en aquell moment venia,
un discurs repetitiu, buit i prefabricat.
Oferint més merda al panorama
per conquerir cervells destruits.
|
||||
7. |
La força comuna
03:23
|
|||
|
La flama del divuit de març encén la revolta
Els obrers de la ciutat fan seu el futur,
Amb l’empenta comuna desperta
El pitjor dels malsons dels més rics:
veure la utopia feta un lloc possible
Quan l'Imperi travessi les portes,
no hi haurà clemència per ningú
Espantós i odiós retrocés de la condició humana,
Quan la causa de la humanitat és la que ha perdut
I tant més odiós quant més contrastava
Amb l’elegància dels que han vençut
Però la barbàrie no borrarà el seu heroïsme
Palau ha imposat la mentida, París era tota veritat
La història condemnarà els que ajusticiaven
I absoldrà tantes lluitadores, la seva causa es farà realitat
Les bales van emmudir les seves veus
El cadàver queda a terra, però la idea resta dempeus.
La història condemnarà els que ajusticiaven
I absoldrà tantes lluitadores, la seva causa es farà realitat
Les bales van emmudir les seves veus
El cadàver queda a terra, però la idea resta dempeus
|
||||
8. |
Lluites d'ahir
03:20
|
|||
|
Som cautius d’aquella ràbia
que va correr fa 300 anys,
pels carrers de Barcelona,
contra el setge, rius de sang
Som els punys dels treballadors
de Chicago en aquell maig,
sense por, en guerra oberta
per la dignitat.
Som les filles de les bruixes
que no vau poder cremar.
Som els nets de les mares valentes
de la Plaça de Maig
Som aquelles joves
que amb el fusell a la mà,
van deixar-ho tot
per anar a lluitar.
Som aquells antifeixistes que mai varen renunicar,
Som Guillem, som Palomino, Clement Méric i altres tants
Som panteres negres plantant cara a l’orgull blanc
Som la mala herba que mai morirà.
Que tremoli l'enemic en veient la nostra ensenya
com fem caure espigues d’or, quan convé seguem cadenes.
Escamots milicians combatent el feixisme
Treballadors insurrectes, i bruixes de nit.
Joves desobedients i pobles en peu de guerra
Som la veu que recorda les lluites d’ahir.
|
||||
9. |
||||
|
Poc a poc em vaig adonant,
Que la història l'escriu qui ha triumfat,
Que David ho té molt difícil per vèncer a Goliat.
Cada dia em llevo pensant
Que només som bufons dels de dalt
Que són rates vivint en palaus i no fotran el camp.
Els pobres van a la presó,
Els més rics sen riuen de tot.
I tu t'ho mires tranquil per la televisió.
Exercint el cant de la por
Els seus gossos amb placa
I temor és el que et corre per les venes
mentre veus que plou.
Però aquesta nit la privaré per oblidarme
De les blasfèmies i les gran mentides que agiten el món.
Però aquesta nit mho passaré de puta mare,
Per no pensar que els temps que ens deparen són temps de foscor.
Si algun dia ens trobem amb la sort
I l'eufòria no ens fa perdre el nord,
Lloarem aquesta victòria als qui ja no hi són.
Alço el got i brindo per tu
Pels moments que vam viure junts
I ja no estic trist però si et penso em ploren els ulls.
|
||||
ICARIANS Barcelona, Spain
De les cendres de Skabòries renaix ICARIANS!
Directament des de la nostra Icària maltractada per la
pressió urbanística, lluny del record d'aquell Manchester Català.
Farts de la revolució dels somriures, venim a tenyir el panorama musical de Ska-Punk amb els nostres tocs rockeros, transmetent les nostres tres passions: la incertesa del futur, el cabreig amb el món i la cultura del beure.
... more
If you like ICARIANS, you may also like:
Jagged post-punk from Sydney captures the sound of the ’70s in its acute angled guitars and detacted vocals.
go to album
Gutsy rock & roll from this Brooklyn group bursting with hot-rodding riffs and snarling vocals, hearkening back to classic dark punk.
go to album
Taking cues from Midwestern emo and early ’10 pop punk, this Leeds, UK outfit are full of heart— not to mention hooks.
go to album
THE UNRAVELING OF PUPTHEBAND
by PUP
The Canadian pop-punk band deliver their biggest-sounding album to date, rooted in full-bodied production and cheery nihilism.
go to album
Halloween comes early with the raucous debut effort from Melbourne's Rot TV, a scuzzy horror-rock freak show in 12 parts.
go to album
Number One To No One
by HEARTS APART
Formed by veterans of the Italian punk rock scene, Hearts Apart split the difference between chewy power pop and peppy new wave.
go to album
R.M.F.C., the brainchild of 18-year-old musician Buz Clatworthy, lands a punk-rock one-two punch.
go to album
